Alguna cosa se nos está escapando

Imprimir

29 Nov Alguna cosa se nos está escapando


Mai hi ha una sola manera de fer cançons, cadascú, cada moment, cada cançó, en té una… però també és infinita la manera de donar-los vida, de refer-les, de trasformar-les… i això és el que ha passat amb aquesta! Després de tots aquests processos emocionants, intensos, a vegades lents i a vegades ràpids, arriba aquesta cançó! Alguna cosa se nos està escapando, que és l’avançament del treball discogràfic que veurà la llum a principis del 2019 i pel que ja estem preparant la gira de presentació!

CANÇÓ a SPOTIFY: https://open.spotify.com/track/6XH7NdhTq1jq6QtUVy1ljf?si=8hdbw1bKS2mwq5wOgCXAdA

La cançó, que va aconseguir entrar en el numero 4 de iTunes espanya i al numero 1 en la categoría de musiques del món, és una cançó que re-neix a partir d’una altra que estava inclosa en el meu primer disc “Oxitocina”. I és que aquest serà el joc en el nou EP, perquè tenia les ganes de buscar l’altra vida de les cançons. Les cançons neixen, creixen, es reprodueixen però no moren i es poden re-encarnar. És per això que he volgut fer un exercici creatiu diferent, sense partir del full en blanc, si no explorant a través del desenvolupament i la transormació de materials ja existents en el meu repertòri. Una manera també donar un valor a allò vell en aquest món esclau de la novetat i de pas reflexionar sobre el fet creatiu en si mateix i sobre l’ADN del que és una cançó. (ho explico molt millor en aquest post: http://guillemroma.com/vida-de-les-cancons ) La cançó parla d’aquesta màgia oculta i bella que hi ha en aquelles coses que escapent del raonament. Com espècie humana hem crescut molt amb conneixement, la ciència, la tecnologia, les humanitats… podem explicar moltes coses però no totes! i a vegades és precissament les que no podem explicar on hi ha la gràcia, la poesia, l’amor… això és aquesta cançó, màgica incompressió!

El vídeoclip, balla entre Cuba i Barcelona, entre el moviment i els sons, entre les coses que sabem i les que se’ns escapen… i camino acompanyat de músics i ballarins (somni complert i no serà la última vegada) pels carrers de la ciutat colonial cubana de Trinidad. Sempre hi ha aquesta energía on m’agrada que es trobin les reflexións de pensaments amb la frescura d’una música que encomana bon rollo. I en aquesta frescura no és estrany que de cop ens trobem a Cuba (on vaig viure més de mig any i hi he tornat aquest estiu) perquè en la cançó es poden intuir, més que en els altres discos meus, aquestes influències caribenyes i llatinoamericanes que m’encanten i amb les que intento fusionar sons, ritmes i melodies tot reseguint l’antic camí que uneix el mar de les antilles amb el mediterrani! Una barreja i fució que se sent llunyana i propera alhora! El vídeoclip, com gairebé sempre, l’he dirigit i editat jo mateix però amb la gran ajuda de tots els que hi han participat. Amb un pes importan de la dansa i el moviment (ja vaig explicar una vegada el perquè sempre hi ha ball en els meus vídeos aqui ho podeu recuperar: http://guillemroma.com/que-ballem-quan-ballem-3/ ) però aquest cop amb alguns dels músics que m’acompanyaràn en la nova gira. Una gira on presentarem aquestes cançons en una posada en escena especial que ja vam poder tastar en el Mercat de Música Viva de Vic i que va ser un èxit total pre-estrenant l’espectacle amb un soldout a la sala gran de l’Atlàntida de Vic (podeu veure el vídeo aqui: https://www.youtube.com/watch?v=xS7C1B9D9MY ).

Així que després de passejar l’últim disc “Connexions” per tot el país comença una nova etapa en la que per primer cop he començat a treballar amb el suport de discogràfic de U98MUSIC que editarà aquest nou treball, i aquesta cançó n’és el primer pas visible!! Espero que la disfruteu, que us encomani aquesta energia i amor que hi ha al darrera! Comparti-ho tant com pugueu, amb amics, familiars, xarxes, etc… aquesta és la sang que necessiten les cançons per tenir vida i perquè la música creixi i flueixi! Aquí sota hi ha el vídeo i dalt el link de Spotify! És tota vostra!

Això que sentiu i veieu no existiria si no hi hagués hagut la feina, música i talent dels grans músics, Pau Figueres, Didak Fernandez, Miquel Àngel Cordero i Marta Roma, la producció, idees i orelles d’en Josep Maria Bladomà que hi ha posat també algun piano, les mans als micros i mescles i sotre i aparatos d’en Jordi Vericat que hi ha posat també alguna veu quan diu “se nos està escapando” i queda genial! I després el disseny original de la Carla Rossignoli (http://blackbambistudio.com/) que s’ha currat un collage molón i aquest empaquetat que resumeix tant be el que hi ha dins, i el suport discogràfic en l’edició, distribució i promo i també management de U98Music amb en Jordi Puig, la Laia Cubells i en Miquel, la Montse i l’Àlex. Al vídeoclip, els protes son aquests super ballrins que van improvitzar coreografies en un mati fred de novembre amb un estilazo impressionant i ells són, la Martina Rocosa, la Eulàlia Bergadà, la Laia Santanach, en Carlos Roncero i en Jonathan López. Acompanyant els passos i amb l’uniforme els estimats músics, Marta Roma, Guillem Plana i Didak Fernandez… el el pròxim ballareu vosaltres tota l’estona! i darrera la càmera a Barcelona amb la mà, braç i estil de la Marta Riera a la càmera i a Cuba per la Carla Rossignoli, i la Iris Sala controlant les mandangues!! A tots i totes, moltes moltes gràcies!!

Així en mig de gent bonica, de feines ben fetes, de reflexions, canvis d’etapes i nous videoclips, seguim perseguint la bellesa d’aquesta màgia que s’amaga en un món malalt i estrany, i aquest cop ho fem amb una cançó que ens recorda que per molt conneixement que tinguem acomulat, per moltes teories que intenten explicar com funciona l’univers o nosaltres mateixos, sempre hi ha moments que s’escapen de les explicacions i que no sabem com entendre o analitzar i això passa quan “Alguna cosa se’ns està escapant”